El comiat d’una filla al seu pare
Després de llegir les emotives paraules que Mer López li dedica al seu pare recent mort, no podem deixar de compartir-les atés que demostren l’enorme amor existent entre tots dos.
Hui volia parlar, tenia els meus dubtes, no volia ser protagonista de res, però si volia parlar… porque es de ser bien nacido ser agradecido i la tantíssima gent que ha vingut a despedir-te ho mereixia.
Te n’has anat però me senc orgullosa de la gent que t’estimava, t’estima i ens estima.
Estic orgullosa de tu, de quant has lluitat! Estic orgullosa dels valors que m’has inculcat, la constància i l’esforç sobretot! Estic feliç d’estes últimes setmanes haver-te dit quan que et volia i haver-te fet algo menys difícil estos messos d’hospital.
Te vaig dir tot el que duia dins abans de que te n’anares i se que m’escoltaves perquè parlàvem de cor a cor perquè els dos llatíen (😉), però t’ho torne a dir, GRÀCIES, GRÀCIES PER HAVER-ME FET LA VIDA TAN FÀCIL.
Sempre he pensat que mai podria compensar-te el que has trevalllat per nosaltres, però estos dies se que si, perquè regalar-te a Diego sense cap dubte va ser el millor que vaig fer per tu. Vola ben alt, disfruta de la barra lliure allà dalt on tanta gent et rep en els braços oberts.
Ací et trobarem a faltar, però et duguem al cor. I com tu sempre diries, molts anys que vages per davant perquè la vida es meravellosa i cadascu decideix com viure la seua!
Sabina tardó en olvidar, 19 Dias y 500 noches, però jo et recordaré per sempre! Descansa en Pau, Papi!
Ens permetem utilitzar la mateixa imatge que adjunta en les rrss la mateixa Mercedes Lopez
Comentar