La Ribera ha duplicat el nombre d’atencions per trastorns de l’alimentació després de l’estat d’alarma
- Segons l’OMS, el confinament i la situació de pandèmia actual han tingut un fort impacte en la salut mental de grups de risc
- L’edat mitjana de les pacients que han iniciat tractament a la Ribera ha disminuït notablement, amb especial incidència en el grup d’11 a 14 anys
- Les persones amb estos trastorns presenten un patró alimentari alterat que pot implicar restricció de la ingesta, alimentació desregulada o fartades alimentàries
La Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA) del Departament de Salut de la Ribera ha duplicat el nombre de pacients amb demanda d’atenció per algun trastorn de l’alimentació, després del decret de l’estat d’alarma a Espanya.
Esta situació s’emmarca en l’impacte general que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), han tingut el confinament i la situació actual de pandèmia sobre la població en risc de desenvolupar trastorns mentals, com són, entre altres, els xiquets i adolescents, les dones i ancians, la població migrant, els grups minoritaris, les persones amb discapacitat, o els equips sanitaris.
Així, del total de pacients de la UTCA del Departament de Salut de la Ribera, el 57% han sol·licitat tractament després del decret de l’estat d’alarma nacional.
Junt amb això, la UTCA de la Ribera ha observat una notable disminució en l’edat mitjana de les pacients que han iniciat tractament per un trastorn de l’alimentació, sent el grup de pacients d’11 a 14 anys el 38,29% del total de pacients ateses, seguit del grup d’entre 15 i 18 anys, que representa el 36,17%.
El 19,14% de les pacients de la UTCA de la Ribera tenen una edat compresa entre els 19 i els 24 anys i el 6,38% tenen 25 o més anys.
Què són els trastorns alimentaris
Cal recordar que els trastorns alimentaris són trastorns psicològics que es caracteritzen per presentar un patró alimentari alterat, que pot implicar una restricció important de la ingesta, una alimentació desregulada i/o la presència de fartades alimentàries.
Junt amb esta conducta d’ingesta alterada, les persones amb esta mena de trastorns presenten conductes per a controlar el pes i la figura corporal com la realització d’exercici físic excessiu, l’autoprovocació del vòmit o l’ús de laxants i diürètics. A més, els trastorns alimentaris solen anar acompanyats per un conjunt de símptomes que inclouen factors cognitius (preocupació i pensaments constants respecte al menjar, el pes i la figura corporal); conductuals (pesar-se en excés o no fer-ho, evitar uns certs tipus de roba i uns certs aliments), i emocionals (irritabilitat, tristesa, depressió).
Segons les responsables de la Unitat, “ens trobem davant una situació excepcional, en la qual hi ha hagut tant un augment de nous casos com un agreujament d’aquells que ja estaven diagnosticats; així, en pacients amb anorèxia nerviosa s’ha observat una major restricció en la ingesta d’aliments i una major por per si no eren capaces de trobar els aliments necessaris per a la seua dieta. Per part seua, els pacients amb bulímia nerviosa i trastorn per fartada han presentat un augment dels impulsos i episodis de fartades”.
Possibles explicacions
Entre les possibles explicacions a esta situació, les responsables de la UTCA de la Ribera destaquen aspectes com: el retard en l’arribada de les pacients als serveis sanitaris, que ha provocat un retard en el seu diagnòstic i tractament; les alteracions de la salut mental general que pot haver provocat l’època de confinament tant per estar solos com per haver tingut un contacte excessivament estret amb familiars, o la major facilitat d’accés als aliments durant l’estada forçada a casa, que pot haver tingut conseqüències negatives en pacients amb fartades.
Altres explicacions destacades són: la major dificultat en el desenvolupament de comportaments compensatoris com l’activitat física o porgues, que pot haver afectat alguns pacients, o la informació en els mitjans de comunicació i xarxes socials, que van advertir del risc d’augment de pes durant el confinament, que poden haver augmentat les preocupacions pel pes i la figura i, amb això, precipitar o agreujar la simptomatologia alimentària.
Recomanacions
Amb la finalitat de previndre el desenvolupament de trastorns alimentaris en xiquets i adolescents, les responsables de la UTCA de la Ribera aconsellen als pares que desenvolupen en l’àmbit familiar un model de conducta saludable i alimentació variada, amb presència de tots els aliments, sense restriccions contínues en forma de dietes i evitant caure en mites que estigmatitzen determinats aliments.
Així mateix, es recomana ajudar els xiquets i adolescents a acceptar la seua mateixa imatge corporal i la dels altres, sense prestar excessiva atenció a aspectes relacionats amb el pes i la figura i sense jutjar-los negativament.
Qüestionar amb els adolescents els missatges socials que associen la primesa amb la bellesa, l’èxit i la salut, i reforçar la seua autoestima, més enllà d’un cos ideal, són unes altres de les recomanacions de les responsables de la UTCA del Departament de Salut de la Ribera.
Comentar