Necessitem un Pla Hidrològic millor!

El Xúquer, els seus afluents, l’Albufera, el Túria i tota aquesta conca en general patixen problemes crònics molt importants: sobreexplotació, contaminació, formigonat, espècies invasores, etc. etc.

Analitzem-los en detall.

1. Sobreexplotació
L’aqüífer de la Manxa Oriental està sobreexplotat per les extraccions abusives realitzades durant les dècades passades, amb prop de 400 hm3/any, una quantitat importantíssima que priva el Xúquer de bona part del seu cabal base, afectant greument espais de la Xarxa Natura 2000 com són el Baix Xúquer, a partir de Tous, o el llac de l’Albufera, a més d’ocasionar un fort impacte en les comarques de la Manxa, amb la desaparició de nombroses fonts, brolladors i rierols, arribant inclús a deixar sec algun tram del propi Xúquer a Albacete. Per a mantenir l’aqüífer en bon estat les extraccions no haurien de superar els 220 hm3/any, incloent-hi els cabals corresponents a la substitució dels bombejos.
Per altra banda, a La Ribera trobem 10 grans extraccions directes del Xúquer, algunes tan importants com la Canal Xúquer-Túria, la Séquia Reial, el Transvasament Xúquer-Vinalopó i els restants assuts; els afluents patixen una sort semblant i estan exhaurits, i els pous il·legals proliferen pertot, especialment per les zones altes, on han abancalat muntanyes i transformat moltíssims camps de secà en regadiu. La sobreexplotació es veu en les dades de la mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX): de Tous ixen uns 10 m3/s de mitjana anual però a Cullera sols hi arriben uns 0’5 m3/s, de manera que s’extrauen uns 300 hm3/any; als quals encara s’han de sumar els que li lleven als afluents riberencs, més els afloraments com l’Hort de Mulet i els milers de pous existents; sumant-ho tot obtenim una xifra semblant a la que s’extrau a La Manxa.
Per tot això els nivells dels aqüífers van baixant i les aigües superficials també, de manera que durant dies o mesos el Magre i l’Albaida es queden completament secs en amples trams. Inclús el mateix Xúquer s’ha quedat a voltes sense cabal en trams de Cuenca, Albacete, Sueca i Cullera, fins i tot en anys molt humits com el present…
I el mateix li passa també a L’Albufera, connectada i depenent dels cabals del Xúquer. Les dades oficials diuen que fins la dècada dels anys 80 rebia més de 400 hm3/any, la quantitat que els experts consideren necessària per a mantindre’s en bones condicions, però des d’aleshores el cabal rebut va anar minvant fins als 200 hm3/any que va rebre la dècada dels 2010, un volum absolutament insuficient i agreujador dels problemes crònics que patix aquest Parc Natural valencià d’importància internacional.
La sobreexplotació del Pla vigent es resumix en un dèficit total d’uns -195 hm3/any i en el nou Pla del 2022-27 d’uns -250 hm3/any… És, com deien els clàssics, un sostenella e no enmendalla, agreujar-la més inclús, una política absolutament insostenible que no tardarà en esclatar-nos als nassos, tal com està passant ja a Doñana o al Mar Menor. I amb l’emergència climàtica que tenim al damunt encara serà pitjor perquè l’aigua entrant es reduirà, calculen els experts, fins a un -20% durant les pròximes dècades…
2. Contaminació
L’informe Rius hormonats, investigació conjunta d’Ecologistes en Acció i l’organització Pesticide Action Network Europe, mostra l’elevada contaminació per plaguicides que patixen les aigües superficials de la península Ibèrica i es basa en les dades oficials dels Programes de Vigilància de Qualitat d’Aigües de les 10 Confederacions Hidrogràfiques.
Les conques més contaminades són aquelles on es desenvolupa una agricultura més intensiva i la més contaminada és la del Xúquer. En 2012, es detectaren 22 dels 45 plaguicides analitzats i en 2016 s’hi van detectar 34 dels 57 plaguicides analitzats, 22 dels quals estan prohibits i 21 són possibles disruptors endocrins. Algunes substàncies, com el DDT, el clorpirifòs o l’endosulfan, es detecten molt sovint, algunes en concentracions molt per damunt del límit permés.
Les substàncies detectades amb major freqüència foren HCH i DDT, plaguicides prohibits que es van trobar en totes les mostres analitzades (380 i 350 respectivament), la qual cosa és gravíssima pels efectes ecològics, de salut, per la il·legalitat i per la incapacitat dels responsables (Confederació, Conselleria de Medi Ambient i Ajuntaments) de garantir la qualitat de les aigües dels nostres rius. A més, es van detectar amb una elevada freqüència clorpirifos (detectat en 233 mostres), imazalil (en 197 mostres), tiabendazol (183 mostres), endosulfan (107 mostres), metaloclor (90 mostres), desetilatrazina (71 mostres), diuró (54), glifosat (detectat en les 48 mostres analitzades), terbutilazina (41) i trifluralina (40).
A més de detectar-se un elevat nombre de plaguicides, les concentracions presents són molt elevades, superant-se àmpliament el valor permès en el cas d’HCH, endosulfán, isoproturó i clorpirifós. La concentració màxima de clorpirifos detectada és de 46 microgr/L, 460 vegades el límit màxim permès. No està permès l’ús de dos terços de les substàncies detectades, és a dir 22 dels 34 plaguicides trobats en 2016. Se sap o sospita que 21 de les 57 substàncies detectades en 2016 són disruptors endocrins.
Altra font important d’estos contaminants són els magatzems de fruita, que utilitzen verins com l’imazalil, el tiabendazol i ortofenilfenol, per a preparar la fruita abans de comercialitzar-la. Part d’aquests verins, després d’impregnar la fruita (haurien de ficar-li en l’etiqueta “llavar bé abans de menjar”), van a parar al desaigüe i després a la depuradora, matant allí molts bacteris dels que descomponen la matèria orgànica de les aigües fecals, la qual cosa impedix depurar bé l’aigua, i per supost acaben finalment en el Xúquer. De fet, l’Ajt. d’Alzira s’ha vist obligat a sancionar alguns dels magatzems més contaminants i aquest és molt probablement, a Carcaixent, l’origen de la contaminació del barranc de Barxeta, que la CHX no acaba de detectar a pesar de les reiterades denúncies amb nombroses fotos d’aquesta contaminació visible, escandalosa i irregular…
Una vegada en l’aigua, els plaguicides i els seus metabòlits es tornen biodisponibles per als organismes aquàtics exposats a través de la pell, agalles i per l’alimentació, i depenent de la seua solubilitat, es bioacumulen als seus teixits. Els organismes exposats poden ser consumits tant per animals silvestres com pels humans. El fitoplàncton contaminat amb plaguicides és una font d’exposició per a invertebrats, peixos i altres organismes. Al seu torn els peixos i mariscs contaminats amb plaguicides són una font d’exposició per a mamífers xicotets, aus, altres animals salvatges i els humans.
La perillositat per a la salut humana dels plaguicides també és prou coneguda. Els enverinaments per plaguicides, en particular en països en vies de desenvolupament, segueix sent un greu problema de salut. En alguns països les defuncions per enverinaments superen als originats per malalties infeccioses. A causa de l’ús massiu d’aquestes substàncies, els agricultors, les seues famílies i les poblacions d’àrees rurals estan exposades rutinàriament a plaguicides. A més, la contínua exposició de tota la població a barreges de baixes concentracions de plaguicides presents en els aliments, l’aigua i l’aire està relacionada amb l’increment d’importants danys a la salut i malalties. En aquest sentit, es pot parlar de problemes de salut reproductiva (infertilitat, malformacions congènites, etc.), tumors i altres malalties en òrgans hormonodepenents (mama, pròstata, testicle, tiroide), malalties metabòliques (diabetis, obesitat), malalties immunològiques i alteracions en el desenvolupament del sistema neurològic, entre unes altres, segons adverteix un estudi recent de l’Organització Mundial per a la Salut (OMS).
Un grup de substàncies plaguicides especialment preocupants per a la salut humana i per als ecosistemes són aquells capaços d’alterar el sistema hormonal, coneguts com disruptors endocrins o contaminants hormonals. Els disruptors interfereixen l’acció natural de les hormones, alteren l’equilibri hormonal i poden alterar la fisiologia al llarg de la vida d’un individu, des del desenvolupament fetal fins a l’edat adulta. Si l’alteració es produeix durant el desenvolupament fetal pot donar lloc a malformacions, patologies o malalties irreversibles. Alguns poden produir modificacions en l’expressió dels gens que es poden transmetre als descendents, donant lloc a problemes en fills o néts d’individus exposats…
3. Formigonat
Molts trams dels nostres rius estàn emparedats amb formigó i ja no són rius sinó simples i pobres canals, tal com ocorre amb bons trossos del Barxeta, el Casella, el Magre, el Xúquer, el Túria, etc. I els seus ecosistemes encara són més castigats amb nombrosos pantans, ponts i assuts que els constrenyixen i desnaturalitzen.
Menció especial mereix el cas del Xúquer al seu pas per Alzira, la ciutat que va nàixer en l’illa fluvial rodejada per un meandre totalment tancat i que durant el franquisme fou soterrat baix l’asfalt i el formigó, convertint-lo en amples avingudes flanquejades per llargues fileres d’edificis de déu o més plantes d’altura. El riu, la natura, la història i els riberencs perdérem, però uns pocs membres locals del règim es feren milionaris.
Quelcom semblant es pot dir del Túria, que va ser liquidat completament en la seua part final i traslladat a un nou llit enterament canalitzat de formigó i pedres, sempre sec; el riu fou expulsat de la ciutat que va nàixer gràcies a ell, en les terres de la seua desembocadura. I menys mal que ecologistes i veïns no deixaren que feren després una autovia pel llit vell, com volien especuladors i constructors, sinó hui no existiria el parc urbà més gran i bonic de tota València…
Alguns encara volen més formigó pels rius de la conca, tot el contrari del que estan fent a les ciutats més avançades, on renaturalitzen els rius per a millorar l’entorn, recuperar part dels boscos de ribera i donar més qualitat de vida a la ciutadania. A proposta d’Ecologistes en Acció, durant la passada legislatura es va renaturalitzar el Manzanares al seu pas per Madrid i amb prou d’èxit perquè ara servix de referència per a renaturalitzar altres trams del mateix riu i altres rius com el Genil, Oro, Besós, Castaños, Isuela, …
4. Altres problemes: espècies invasores, domini públic, …
Dissortadament, la conca del Xúquer encara té més problemes importants, com la proliferació d’espècies invasores, tant de fauna (carranc americà, tortuga de Florida, clòtxina zebra, caragol poma, etc.), com de flora (canyes, paleres, piteres, iuca, ailant, plomers, fals miraguano, bandereta espanyola, etc.), que encara empobrixen més els nostres ecosistemes.
O la manca de respecte generalitzat sobre el domini públic hidràulic, que fa que sovint es llaure o es construïsca pràcticament fins a la mateixa vora de l’aigua, com podem vore a l’Estany de Cullera i d’altres llocs.
Per tot això, ara que el nou PHX està obert a participació pública (fins al 22 de desembre), nosaltres hem presentat 42 al·legacions, de les quals les més importants són aquestes:

1. Iniciar els tràmits i els informes pertinents per a declarar l’aqüífer de la Manxa Oriental sobreexplotat, en risc de no assolir el bon estat quantitatiu, amb la limitació de les extraccions i l’aprovació d’un pla de recuperació de l’aqüífer.
   2- Reduir a un màxim de 220 hm3/any l’assignació per als regadius de la Manxa Oriental.
   4- Revisar els cabals ecològics de tota la conca, especialment els del Baix Xúquer, que forma part de la Xarxa Natura 2000, amb un augment substancial dels mateixos, especialment dels cabals mínims que s’han deixat igual que estaven. Aquest augment no pot ser inferior al 10% del cabal en règim natural.
   6- Modificar el cabal ecològic a l’Assut de la Marquesa elevant-lo de 0,5 a 1,5 m3/s.
   7- Efectuar una restauració ambiental del tram baix del riu Xúquer, igual que als rius Magre, Verd i Albaida.
   8- Revisar els cabals ecològics del riu Albaida aigües avall de la presa de Bellús amb un augment substancial dels mateixos perquè no es quede mai sec en cap tram.
   10- Garantir el compliment del cabal ecològic establert per tot el riu Magre.
   12- Augmentar fins als 250 hm3/any les necessitats hídriques del llac de l’Albufera, dels quals almenys la quarta part (entre 70 i 100 hm3/any) ha de provenir d’una aportació directa d’aigua del Xúquer de bona qualitat com a assignació d’aigua pròpia i no condicionada a la modernització de regadius.
   15- Considerar com a prioritàries les actuacions de sanejament i depuració assenyalades al Pla Especial de l’Albufera com a condició imprescindible per poder avançar en la millora de la qualitat del llac.
   17- La modernització de regadius ha de comptar amb la realització d’una avaluació ambiental global, d’acord amb la legislació, a més de les avaluacions ambientals necessàries de cada sector.
   19- Cal establir una compensació adequada sobre la pèrdua de cabals a l’Albufera, el Xúquer, els aqüífers i les eixides al mar per la modernització dels regadius.
   20- S’ha de mantenir la xarxa històrica de séquies en bon estat, naturalitzades i a cel obert, per la seua important funció com a corredors de manteniment de la biodiversitat.
   23- Condicionar qualsevol transvasament del Xúquer cap al Vinalopó a la recuperació del bon estat del riu Xúquer i de l’Albufera. Cal afegir-ho a l’article 20.b.6 de la Normativa.
   25- Suprimir la previsió de la construcció de la presa de Montesa tant de l’Estudi Ambiental Estratègic com del Programa de Mesures.
2. El nou PHX ha d’assumir la necessitat de reduir el dèficit a 0 per a evitar que arribem a quedar-nos sense aigua suficient per als cabals ecològics, per a beure i per als regadius tradicionals. Per impopular que siga la mesura, cal començar a tancar el últims pous il·legals que s’han anat fent per tota la conca, especialment els grans, fins a estalviar uns 50 hm3 cada any, de manera que en acabar el període 2022-27 ja no hi haja cap dèficit.
3. Cal controlar periòdicament els contaminants, publicar els anàlisis de cada tram en la respectiva comarca perquè tothom conega la qualitat de les seues aigües i aplicar la llei i el principi de qui contamina paga als responsables.
4. S’ha d’esbrinar d’on procedixen els plaguicides prohibits detectats al Xúquer i aplicar la llei als delinqüents locals, importadors i fabricants.
5. Cal posar en marxa un pla per reduir l’ús de plaguicides, tal com ho han fet ja a França i Dinamarca. La CHX ha de reclamar-lo al Ministeri i les Conselleries Agràries.
6. Però sobretot cal transformar l’insostenible sistema agrari actual, incloent-hi els magatzems comercialitzadors, en un sistema agroecològic que no utilitze cap plaguicida ni adob químics. El PHX ha de fomentar l’Agricultura Ecològica per tota la conca.
7. L’àrea del domini hidràulic de policia, de 100m al voltant dels rius, llacs i pous hauria d’estar realment protegida i per tant declarada com a zona natural o de cultiu ecològic.
8. El cas del Barxeta cal solucionar-lo definitivament trobant el contaminador i aplicant-li la llei amb contundència. S’ha d’agilitzar la toma de mostres i fer-la el mateix dia que es denuncie que hi ha contaminació.
9. El PHX no permetrà formigonar més els llits o laterals dels rius i llacunes de la conca.
10. Així mateix tindrà com a objectiu renaturalitzar tots els rius i llacunes de la conca.
11. La CHX, en col·laboració amb l’Ajt. de València, farà el necessari en aquest Pla per a recuperar l’històric tram final del Túria, de manera que puga desembocar a la Mediterrània amb 1 m3/s, sense llevar-li eixe cabal al Xúquer.
12. Paral·lelament el Pla inclourà mesures per a ajudar a resoldre problemes com l’erosió/desertificació i les inundacions repoblant amb espècies autòctones mediterrànies i tècniques de mínim impacte els monts de la conca amb menys cobertura vegetal i que no poden recuperar-se sols. Això ajudarà també a lluitar contra l’emergència climàtica.
13. El PHX fomentarà l’Educació Ambiental per la conca, perquè els habitants coneguen millor els rius, gaudisquen d’ells i els cuiden.
14. En eixe sentit demanem que el PHX reconega la conveniència d’acabar el Camí del Xúquer que permetrà recórrer a peu o en bici aquest riu des del naixement fins la desembocadura. El 90 % són camins, motes i malecons ja existents, sols queden per fer o condicionar 3 trams relativament curts, que haurien de completar-se el més aviat possible.