L’Ajuntament estudia incorporar al programa de la capitalitat actes per a recuperar i difondre el patrimoni relacionat amb el monestir de la Murta
- L’Associació Amics de la Murta demana que es faça a Alzira el concert Càntics de la Passió, recuperats per Lucentum XVI
- Proposen fer una compilació de documents històrics sobre el monestir jerònim per posar-la a l’abast dels alzirenys
. L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, va rebre ahir el president de l’Associació Amics de la Murta, Francesc Xavier Blasco i Vila, per a presentar a l’Ajuntament les propostes que el col·lectiu realitza per a contribuir a la programació de la capitalitat cultural valenciana d’Alzira este 2022.
Els Amics de la Murta demanen la celebració al Gran Teatre del concert Càntics de la Passió del Monestir de Santa Maria de la Murta, una obra que es troba a l’Arxiu del Regne de València, manuscrit 3016, i que van donar a conéixer els professors Josep Antoni Alberola Verdú i Ferran Escrivà Llorca, segons la publicació de la Revista de Musicología. El recital es correspon amb el treball realitzat per la formació alacantina Lucentum XVI, especialitzada en música del Renaixement i dirigida per Pere Saragossa, que ha enregistrat el cantoral i el va presentar el passat 2021. Segons van exposar a l’alcalde, ja s’han realitzat algunes actuacions amb el repertori del monestir, a la ciutat de la Vila Joiosa, a Teulada – Moraira i al monestir de Santa Maria de la Valldigna, entre altres. Es tracta de peces corresponents al cor de l’extint monestir jerònim de la Murta, un repertori que inclou polifonia del segle XVI que s’utilitzava principalment durant la Setmana Santa. El manuscrit està compost per sis fascicles, amb un total de quaranta-nou peces, vint-i-dues de les quals concorden amb altres depositades en diversos centres jerònims, especialment, el monestir de Sant Lorenzo de l’Escorial, explica el fullet del disc editat pel segell Musièpoca.
Els «patrimonis» de la Murta
Una altra de les propostes és la celebració a l’auditori de la Casa de la Cultura d’una taula redona amb el nom «Els patrimonis de la Murta i el seu futur». Un acte en el qual haurien de participar representants de l’Ajuntament d’Alzira, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Diputació de València i la Generalitat Valenciana, així com l’actual presidenta del Col·legi d’Arquitectes de València i autora del Pla Director de consolidació i restauració del monestir, Marina Sander Contell. Blasco destaca que la Murta «és un conjunt de patrimonis: patrimoni natural, amb una flora i fauna excepcional; patrimoni arquitectònic, amb les ruïnes i la resta d’elements que compten amb un Pla Director de consolidació i restauració; patrimoni històric, amb la visita de sants i reis que es postraren davant de Santa Maria de la Murta; patrimoni cultural, amb arxius i pinacoteca repartits per distints llocs de l’estat espanyol, patrimoni didàctic per als escolars de la comarca i patrimoni turístic, ja que és el més visitat de la Ribera».
En este sentit, per a conéixer part del patrimoni vinculat al monestir jerònim, l’entitat sol·licita dur còpies de la documentació del monestir de Santa Maria de la Murta, que està en distints llocs de l’estat: a l’Arxiu Històric Nacional, en Madrid, entre altres, un document de l’any 1469, un document eclesiàstic sobre indulgències concedides als qui visiten Santa Maria de la Murta, així com els còdex número 493 i 525, i de l’any 1736, un document sobre la fundació del monestir. De la Biblioteca d’El Escorial, a Madrid, demanen recuperar una crònica del monestir de Santa Maria de la Murta en llatí, i el document Verdadera relación de la fundación, sitio e hijos del Monasterio de Ntra. Sra. de la Murta. Més a prop, a l’Arxiu del Regne, a València, hi ha distints documents d’interés datats des de l’any 1602 fins a l’any 1835 i el Canto de la Pasión. Per últim, indiquen, a la biblioteca de l’Ateneu Mercantil de València hi ha una gran part de l’arxiu del monestir de Santa Maria de la Murta. La finalitat, proposen, «seria dur còpies d’esta documentació a Alzira per a posar-la a disposició dels estudiosos per a facilitar-los els seus treballs d’investigació».
L’alcalde d’Alzira va rebre amb molt d’interés les propostes i es va comprometre a estudiar-les amb la finalitat de portar-les endavant i incorporar-les a l’extensa programació d’Alzira Capital Cultural Valenciana 2022.
Comentar