La primera fallera major infantil d’Alzira triada de manera democràtica fa 34 anys, Mª José Aledón, recorda aquells moment i afirma «34 anys desprès deguem continuar sent agraïts perquè se’ns continua donant l’oportunitat de viure les falles des de la posició més privilegiada que hi ha, com a regines, i tan sols dura un any».
Hola, la xiqueta que apareix en la foto sóc jo un 24 d’octubre, tal dia com hui fa 34 anys. Estem en la discoteca «La guitarra» i és 1985.
El moment que capta l’image, salude en el braç ben amunt, ja que fa tan sols uns segons que acaben de dir el meu nom acompanyat del títol de Fallera Major Infantil d’Alzira 1986.
Fa uns instants que el presentador ha rebut l’escrutini de la votació en la qual per primera vegada s’elegeix a les Falleres Majors en Alzira de forma democràtica.
Arribar fins a eixe moment no ha sigut gens fàcil, pero ja és una realitat. Qualsevol xiqueta i dona alzirenya pot ser regina independentment de la seua condició econòmica i social.
En eixe instant jo no sé què cal fer, és un acte improvisat, no hi ha precedents en les nostres falles que puguen fer-nos de guia.
No hi ha delegació de protocol que ens indique on ens hem de posar-nos, a quina part va el ram, si en cas d’eixir elegida hem de parlar o no (que finalment va ser que sí i en 9 anys vaig haver d’improvisar).
Per no haver no hi ha ni dones en la Junta Local Fallera.
Haurien de passar 3 anys per poder vore a la primera.
El que estava ocorrent en eixe dia passaria a la història i les xiquetes i dones que estàvem allí érem conscients.
Sols teníem paraules d’agraïment pels fallers que anaven a estar al nostre costat, treballant perquè poguérem complir el que tan lluny i impossible pareixia i nosatres teníem l’obligació moral d’estar a l’altura de tot el que s’ens oferia.
Era (i és) un regal, no un deute. Era (i és) per a estar agraïdes i col·laborar, no per exigir ni obligar.
Els delegats de JLF, sempre estigueren pendents de tot, però lo de pujar els calcetins, la roba interior després d’anar al servici, aguantar les cintes, servir-nos la beguda en els dinars o sopars, o menjar i altres qüestions tan personals eren cosa nostra i en cap moment, mai pensarem que ningú tenia l’obligació de fer-ho per nosatres.
Quan les mares o dones dels delegats podien ens tiraven una maneta, però quan no estaven ho fèiem entre totes i eren xiquetes de ¡¡¡7 a 10 anys!!!
34 anys després la JLF continua mantenint la democràcia com a sistema fonamental d’elecció de les FFMM d’Alzira.
Hui hi ha tant homes com dones a la JLF que velen, cuiden i s’asseguren que les representants de les falles d’Alzira, a banda de vore realitzat el somni que encara perdura en algunes falleres de representar a la ciutat, estiguen ateses en tot moment. Un treball que moltes vegades t’impedeix gaudir dels actes perquè cal estar pendents d’elles, que t’impedeix sopar per comprovar que elles ho fan… i es fa en carinyo, a canvi de la satisfacció personal, res més.
34 anys desprès deguem continuar sent agraïts perquè se’ns continua donant l’oportunitat de viure les falles des de la posició més privilegiada que hi ha, com a regines, i tan sols dura un any. Gaudiu. Jo ho vaig fer i per això celebre any darrere d’any un dia com el de hui.
Comentar