Durant el confinament, des de el MUMA hem volgut treballar l’Educació Patrimonial, i per això, hem elaborat un conte de 5 capítols que estem compartint amb tots vosaltres.
Capítol III. MONARQUES I REGENTS
Açò de la lletra M que hem trobat solapat a la placa del Dr. Ferran, em fa pensar molt, però com que el que més tinc ara és temps, doncs ho aprofitaré.
Ara estic ací, a la meua planta, a la primera, en concret, al Saló d’Actes. Com el seu propi nom indica, és un lloc on se celebren conferències, ponències, presentacions de llibres, cursets, entrega de guardons, xarrades, col·loquis, bodes… en fi, un ampli ventall d’activitats culturals i
socials!
A més a més, a mi m’agrada molt escoltar des del meu lloc i sempre aprenc alguna cosa nova. També m’encisa llegir, sobretot històries reals, que han ocorregut de veritat. Encara que amb les que ja flipe són amb les històries reials. Sí, no m’he equivocat ni ho he tornat a repetir, vull dir de la reialesa.
I mira per on, ací al Saló d’Actes tenim dos quadres representatius de la monarquia espanyola.
Veniu amb mi i vos els mostraré! Mireu, eixa senyora amb vestit de princesa és la reina Isabel II d’Espanya. És clar que també va ser princesa, mentre era xiqueta. Però després va ser reina i li va resultar molt complicat, ja que el seu oncle Carles volia furtar-li la corona. En aquells dies les dones no podien regnar, així que per a fer-ho possible tragueren una llei, amb un nom un poc estrany, la Llei Sàlica. Encara que açò ja ho estudiareu millor a l’escola. Pe cert, no la trobeu a faltar?
Sort que prompte es casà amb el seu cosí carnal, o siga, per part de pare i de mare, anomenat Francesc. Dic jo, què no hi hauria cap altre jove per a triar que no tinguera la seua mateixa sang?
El fet de ser cosins els portaria problemes amb la descendència. El
motiu pel qual decidiren casar-se entre cosins (cosa hui en dia impensable) era assegurar la continuïtat de la monarquia. El cas és que tingueren molts fills, però l’únic mascle supervivent va ser Alfons, que després seria el futur rei. Va ser conegut com a Alfons XII, amb tan mala sort que va morir quan anava a ser pare. Així que no va veure nàixer aquell nadó, qui es convertí en Alfons XIII, rei d’Espanya. Ei!, si mireu ara a la dreta de la Sala, allí es troba precisament ell, Alfons XIII, enfront de la seua iaia. En este quadre s’aprecia molt bé l’uniforme reial, i el seu característic bigot. Sabeuqui és el seu rebesnet? L’actual rei, Felip VI.
I voleu saber quina coincidència tingueren els dos monarques? Doncs que les dues mares es deien Maria Cristina i damunt regnaren mentres ells eren menuts i no podien governar, lògicament. Supose que d’açò vindrà la cançoneta eixa que diu:
María Cristina me quiere gobernar y yo le sigo, le sigo la corriente…
No me digueu que no és una bona casualitat!! De colp, s’apaguen les llums i s’encén el projector, però no enfoca al centre, que és on tocaria; ho fa justament al guant del retrat de l’esquerra, se’n recordeu?
El d’Isabel II. Jo còrrec cap allí, per si açò vol dir alguna cosa, però no veig res d’estrany. Repasse el quadre de dalt a baix amb els ulls, sense cap resultat.
Espereu, només he mirat davant! Mire per darrere amb cautela i molta cura de no danyar res i per fi trobe el que assenyalava el projector.
Pareix una ferradura de cavall, quin sentit tindrà?, ara sí que estic totalment perdut!
